R4 – 3 Autobiografia lingüística 

–Dianaaaaa… Holaaaa… Bon dia!

És la veu dels meus pares a través d’una videocàmera dels anys vuitanta que mostra imatges amb molt de gra d’un nadó amb ulls desperts. El nadó soc jo, i aquelles paraules devien ser de les primeres que escoltava a la meva vida.

El català és la meva llengua materna. Sento que em representa i em connecta amb les meves arrels. El 90% de la meva família sempre l’ha utilitzat i els pocs tiets que parlaven castellà, amb mi, parlaven en català. A l’escola barcelonina on vaig anar fins als vuit anys, el català n’era la llengua vehicular. Els meus amics i amigues, els extraescolars, els dibuixos de la televisió… pràcticament tot era i ho feia en català.

Circumstàncies de la vida em van portar a canviar, a quart de primària, a una escola ubicada al Baix Llobregat, on el castellà era la llengua més usada. Recordo que el meu accent i la meva manca de vocabulari fluid, evidenciaven que era catalanoparlant. Tot i això, recordo adaptar-me amb rapidesa al nou context gràcies al qual, el meu accent i domini del castellà van millorar moltíssim. En ambdues llengües considero haver assolit un domini de les habilitats comunicatives: comprensió lectora, expressió escrita i comunicació oral.

És cert que, de vegades, em dirigeixo en castellà a persones que pressuposo, per prejudicis, que no entendran el català. En soc conscient i intento canviar aquesta tendència que, d’alguna manera, és racista i va en detriment de l’ús del català.

A l’escola vam aprendre anglès com a primera llengua estrangera i francès com a segona i els nivells assolits equivaldrien al B2. Sincerament, no tinc records especialment destacables de les estones dedicades a l’estudi de llengües estrangeres a l’aula. Sí que tinc molt bons records dels viatges familiars habituals a França, que permetien fer significatius els meus pobres coneixements de francès. I pel que fa a l’anglès, vaig aprendre molt, tancada a la meva habitació, traduint temes de discs que m’agradaven com Emília o els Back Street Boys.

Durant els meus estudis superiors vaig obtenir una beca Erasmus a Polònia, que em va obligar a posar en pràctica l’anglès cada dia durant cinc mesos i, alhora, em va fer prendre una gran consciència intercultural. Durant aquella etapa vaig assolir una fluïdesa que després he perdut. Actualment, soc una persona molt viatgera i això em permet posar en pràctica l’anglès, encara que sigui de manera intermitent i principalment amb finalitats comunicatives. També miro totes les sèries i pel·lícules en versió original subtitulada per practicar l’anglès i per apreciar la interpretació dels actors i actrius.

El català sempre s’ha mantingut molt present en la meva vida. A causa de la meva feina he hagut de treballar temporades llargues a Madrid, i tenir una bona dicció tant castellana com catalana ha estat un plus en la meva carrera artística com a actriu i dobladora.

He conegut d’altres llengües, tot i que d’una manera molt superficial. Una d’elles és l’italià, gràcies a una beca d’estudis d’un mes a la Toscana. Una altra és el polonès, que vaig estudiar-lo uns mesos abans de marxar d’Erasmus i el vaig intentar posar en pràctica durant la meva estada a Cracòvia. El meu nivell em servia per saludar, demanar quatre coses i orientar-me per la ciutat. Poca cosa més. Recordo que vaig participar en una obra de teatre en polonès com a exercici de classe i quan vaig començar a recitar, tothom reia a la sala… Em deien que parlava com una nena petita. Tot i aquells riures plens de tendresa sempre em vaig sentir molt acollida i estimada. Els meus esforços per parlar polonès eren molt ben rebuts pels meus companys i professors.

He après paraules del balinès, de l’hindú i del japonès gràcies a viatges que he fet, i he constatat que veritablement les llengües són molt més que mitjans de comunicació. Són mitjans d’identificació i presenten variacions a cada cultura. Per tant, parlar el mateix idioma no vol dir necessàriament utilitzar les mateixes paraules.

Em sembla un món fascinant, m’interessa i gaudeixo desxifrant noves llengües i cultures. I en conseqüència, sí, em considero una bona aprenent de llengua.

Bibliografia

https://aula.uoc.edu/courses/24152/pages/enunciat-de-lactivitat-r2?module_item_id=953311#:~:text=Portafolis%20europeu%20de,an%20external%20site.